LX:OO:s'olmire;532

De Wikibooks

index general | index solresol

s'olmire;532 (ie: nómine)

Li Lingue músical universal usa mult paroles (presc tot li paroles!) quam nómines in lingues altri. In ti usagie, ti paroles es accentuat pri li síllabe prim!

In ti usagie ti paroles expresse li subjectes, li objectes e li complementes in li frase. Con li verbes, ti paroles constitue in lingues altri li elementes li plu important del frase. Li sam parole es verbe o nómine (accentu pri li prim síllabe) o actor (accentu pri li síllabe duesimi) o adjective (accentu pri li síllabe triésim) adjective o adverbie (accentu pri li síllabe quartesim) adverbie in Lingue músical universal. Li distintion se fa con li position in li parol del accentu!

Li Lingue músical universal ne acorda li paroles usat quam nómine si ti ne es absolumen necessi!

Si es necessi, it es possibil de adjunter li accentus / prolongation por li marca del féminin o del plurale e de acordar tal. Ma ti marca es portat con preferentie solmen per li paroles micri (artícul)!

ar, bg, ca, da, de, el, en, eo, es, fi, fr, ha, he, hi, hu, ia, id, ie, io, it, ja, la, lr, mg, nl, oo, pl, pt, ro, rom, ru, sa, sj, sw, tr, ur, zb, zh

s'olmire;532 (ie: verbe)

Li Lingue músical universal usa mult paroles (presc tot li paroles!) quam verbes. In ti usagie, on marca absolumen nul accentu! Li verbe es li form natural del parol in li Lingue músical universal.

Quam li paroles omni, li verbe es completmen ínvariabil in li Lingue músical universal!

Li témpores es marcat con paroles separat altri quel precede sempre li verbe.

ar, bg, ca, da, de, el, en, eo, es, fi, fr, ha, he, hi, hu, ia, id, ie, io, it, ja, la, lr, mg, nl, oo, pl, pt, ro, rom, ru, sa, sj, sw, tr, ur, zb, zh